dijous 24 de maig de 2012

Escriure un monòleg en 30 minuts.



Puc haver improvisat  amb amics una perruqueria enmig de la plaça de la Mare de Déu, haver pràcticat sexe en llocs ben insòlits com un llit, "gaudir" d' una màquina rentadora amb poders  per invocar la pluja i fins i tot haver-me presentat com candidat al Senat l'any que ens deixà Fraga, però amb quasi 30 anys encara em queden un bon grapat de coses per fer. Per exemple, mai he plantat un fill, no he escrit un globus, no he montat en un llibre ni m'han donat per un arbre.  Potser si que he engendrat un cul... però això ara no és rellevant...

El cas és que entre les moltes coses que mai no he fet i que m'h agradaria haver fet abans de complir 30 anys i entrar en la crisi dels 40 - sóc molt d'avançar-me als esdeveniments-  està escriure un monòleg. Com que mai saps si demà un meteorit et caurà al damunt,...o si  un Nacional  dels que tenim per València et donarà calefacció individualitzada... o si a Sergio Ramos se li anirà el peu i  amb una balonà  desestabilitzarà alguna estació espacial perduda que al precicipitar-se acabarà tràgicament amb la teua vida.. .. En fi, ...que per si les mosques.. he decidit escriure un en 30 minuts. Ni un més.  I mirant el rellotge veig que ja en porte consumits 5 i estic començant a estressar-me.

diumenge 13 de maig de 2012

Desemparats. Una mascletà de ràbia



Em desagrada el maniqueisme habitual amb que sovint ens presenten els fets i en què a més a més tracten d'implicar-te sense opcions d'escapatòria. En la majoria d'àmbits de les nostres vides ens presenten una visió simplista -molt de pel·lícula comercial Made in Holliwood - en què hi ha uns bons amb ales angelicals i uns roïns amb pudor a sofre, cua i banyes. T'espenten a triar en el reduccionisme polític d'una dreta (PP) i una esquerra (PSOE),  a ser del Barça o del Madrid, parlar només de jueus ultraortodoxos  i palestins que s'immolen entre civils, a  triar entre Nesquick o Cola-Cao.. i així fins a la sacietat amb poc marge per a l'escala de grisos, o millor encara,  per a l'ampli ventall de colorits Pantones. Crec que les coses solen tindre més matisos, més prismes, i més opinions i em reaferme en el meu dret a adoptar-los.
S'està carregant...